El voluntariat dona sentit a la vida

El voluntariat de Sant Joan de Déu ha omplert de sentit la meva vida. No només pel que ha significat per a mi com a experiència personal, sinó per les persones voluntàries que he tingut la sort de conèixer i que han estat veritables mestres de vida. El voluntariat no és una activitat més que pots incorporar a les teves tasques setmanals, sinó un procés al qual et compromets i, si tu vols, et porta a transitar camins que poden transformar la teva vida. I això ens mostra que la persona voluntària no és un mitjà per fer coses, sinó un fi en ell mateix.

Qualsevol persona pot ser voluntària i el primer pas és sentir-se motivada. No és gaire important allò que et mou a apropar-te a aquesta experiència, és molt més rellevant com fas madurar aquesta motivació. I per això és clau el compromís que adquireix la persona voluntària, la seva implicació en les diferents activitats que se li proposen, el sentiment de pertinença a un equip i l’impacte que té el contacte amb les persones que acompanya o l’acció que realitza, a la seva vida.  

Un altre aspecte és el moment vital en què et trobes. Les persones podem passar per moments difícils degut a situacions personals diverses o ens podem trobar en un moment inestable a nivell emocional. En aquestes circumstàncies potser és més adequat cuidar-se primer personalment, ja que “no podem donar allò que no tenim”, i quan s’aconsegueixi l’estabilitat personal, ja es pugui estar en disposició de “cuidar l’altre”.

El voluntariat no requereix tenir una formació o uns coneixements de partida. Tanmateix, quan s’hi incorpora cal que realitzi un itinerari formatiu que els converteixi en veritables “professionals” de la solidaritat, perquè la seva dedicació es faci des del cor, però amb coneixement i expertesa, especialment en actituds, habilitats i valors.

El voluntariat és gratuïtat, compassió, entrega, et porta a commoure’t per aquells que són al teu costat, i pot ser un instrument per a la sociabilitat de les persones. Però també et mobilitza, et fa prendre partit de les causes que no són justes, com la invisibilitat de les persones en situació de sense llar, la soledat de la gent gran, els prejudicis envers les persones amb problemes de salut mental… i tot això el situa com un membre actiu en la transformació de la nostra societat, ja que la seva experiència voluntària transcendirà el seu entorn més proper i el seu testimoni pot ser exemple en la lluita per la justícia social.

Tot i això, el voluntariat també et pot conduir a traspassar fronteres fora de la teva zona de confort. T’ofereix l’oportunitat de conèixer-te més, conèixer les pròpies limitacions i enormes potencialitats. T’ajuda a “descentrar-te” de la teva quotidianitat, de les teves circumstàncies personals per situar la teva atenció en una altra persona que està en un moment vital de vulnerabilitat. Et convida a promoure al màxim l’autonomia de la persona, la seva dignitat per sobre de tot. Per això l’autèntic voluntari o voluntària és aquell que se sent acompanyant i acompanyat, aprenent i mestre, donant i receptor.

El voluntariat només s’entén dins d’una organització, viscut en comunitat o equip, i és clau la seva integració amb els equips professionals, oferint una mirada d’unitat, i posant al servei de les persones que acompanyem, els dons de cadascú. Però el voluntariat ens planteja també alguns reptes de futur. Actualment, el que importa és la connectivitat a través de xarxes socials, que no implica necessàriament la trobada personal, i ens sentim atrapats pel consumisme i la immediatesa. Davant d’això, cal adaptar-nos als nous temps i obrir les nostres portes a tots els que vulguin viure en primera persona aquesta experiència, especialment els joves, ja que connectaran amb una altra escala de valors contraposats al seu entorn habitual. I, així, estarem contribuint a fer que els nostres joves puguin convertir-se en futurs adults més conscients i sensibles a la vulnerabilitat, i a la solidaritat.

Aquest article ha estat publicat a Social.cat a data 13/09/2024