Souleymane Diallo, resident del Centre Residencial d'Inclusió Creu dels Molers

Parlem amb Souleymane Diallo, resident del Centre Residencial d'Inclusió Creu dels Molers des del juliol del 2023. Souleymane té 19 anys, és originari de Guinea Conakri i viu a Espanya des de fa 3 anys. Actualment es troba buscant feina d'auxiliar de fleca o pastisseria.

On et trobaves abans d'arribar a Creu dels Molers i què et va portar aquí?

Jo vaig estar en una situació molt difícil. Em vaig trobar al carrer després d'haver estat al centre de menors. Quan tenia 18 anys em van fer fora. Vaig anar a llogar una habitació. Vaig estar-hi 3 mesos. Després no tenia diners per pagar el lloguer. No tenia res. Estava esperant l’ajuda de la Generalitat perquè em pogués ajudar a estudiar i pagar el lloguer.

Em vaig trobar al carrer sense res. Hi va haver gent que em va dir que podia trucar a un servei social que és a Tetuan. Hi ha educadors de carrer. Algú em va donar el número i vaig trucar allà. Vaig parlar amb una dona que és educadora de carrer, que es diu Ana. Ella em va ajudar per venir aquí. Però va trigar una mica. Crec que vaig estar 3 mesos a la llista d'espera.

Aquest temps d'espera ho vas passar al carrer?

Sí. A Arc de Triomf.

Estaves sol?

Amb els meus amics. Hi ha molta gent que hi dorm, que tenia la mateixa situació que jo. Alguns els vaig conèixer al centre de menors, alguns al parc.

Com va ser aquesta etapa de viure al carrer?

Molt malament. No hi ha res al carrer. Només problemes cada dia. Treure coses de la gent per viure. Perquè si algú no té res, ha de fer coses per viure. Treure coses a la gent no està bé. Jo ho sabia. No tenia cap altra opció. Tampoc no sóc l'únic. Hi ha molta gent que ho està fent, però jo ho entenc, perquè quan algú no té res per menjar, no té on anar a dormir, prendre una dutxa… res de res… cal fer alguna cosa per sobreviure.

Et vas anar sol de casa teva?

No. Amb els meus amics. Alguns són a França, altres a Bèlgica.

Tens contacte amb ells?

Sí, de vegades parlem.

Com et sents a Creu dels Molers?

Aquí em sento molt bé. M'estan ajudant molt. Quan vaig arribar era un noi que no escoltava res, feia el que volia… però ara amb ells estic canviant una mica. No surto gaire, com abans... venia del carrer... Algú que ve del carrer... A mi abans no m'importava res, escoltar algú o respectar algú... però ara estic canviant. Si segueixo com fins ara, està bé per a mi.

I et sents bé?

Sí. Em sento molt bé aquí, en aquest centre.

Actualment què estàs fent?

Ara mateix estic buscant feina. Ells (l'equip de professionals del centre) m'estan ajudant a trobar feina. Ara estic fent el currículum.

En aquest temps has fet alguna formació?

Sí, he estudiat un curs de pastisseria/fleca.

Com et veus d’aquí a 5 anys?

D'aquí 5 anys vull moltes coses: un cotxe, un carnet de conduir, una casa… una vida millor que la d'ara. Viure amb la meva dona i fills, coses així, saps?

Et veus vivint a Barcelona?

No ho sé. Això només Déu ho sap… però m'agrada viure a Barcelona i per això sóc aquí. Abans vivia a Manresa, però no m'agradava. Manresa era un poble i a mi no m'agrada. Aquí hi ha més gent… hi ha de tot.

Tens família al teu país?

Sí, ma mare.

I li expliques tot el que et passa?

No tot perquè ella està molt preocupada per mi. Sóc fill únic. No tinc germà ni germana. Si tinc una situació molt difícil, no li puc explicar; però si tinc una situació molt bona, sí que ho puc explicar, com el dia que vaig rebre el meu NIE… coses de felicitat…

Estàs construint un bon camí…

Encara no he acabat de construir el meu camí perquè estic en un centre… quan surti d'aquí i llogui una habitació o un pis sencer, i comenci a fer la meva vida sol… Això sí que serà aconseguir el meu camí, amb la meva feina, casa meva… la meva responsabilitat. No dependre d'una persona, com en aquest centre. Això sí que és aconseguir el meu camí, però encara estic amb els educadors. Em falta una mica. Encara no he arribat.

Si miressis el Souleymae que se'n va anar de casa ara fa 3 anys, veus molta diferència amb l'actual?

Sí. He viscut moltes experiències aquí a Europa.

Notes que això t'ha canviat?

És clar! He tingut oportunitat d'estudiar, conèixer molta gent... més intel·ligència... He tingut moltes coses a Espanya. Espanya m’ha ajudat molt, m’ho ha donat tot.

Malgrat tot dolent que t'ha passat, fas una lectura positiva?

Sí. Estic molt bé. La primera cosa que he tingut aquí que m'alegra molt és l'oportunitat d'estudiar i encara tinc l'oportunitat d'estudiar més.

Recentment has participat als tallers de cuina del Centre Cïvic El Sortidor realitzant plats del teu país d'origen per als veïns i veïnes del barri, què significa per a tu la cuina?

M'agrada molt la cuina, per això estic buscant feina en aquest sector.

Quina és la teva especialitat?

El que més m'agrada és fer pa i croissants, però si hi ha alguna cosa més ho faré també.

Tens algun hobby a part de la cuina?

M'agrada sortir, quedar amb els amics. De vegades faig esport si tinc temps lliure. Abans ho feia molt, però ara no.

Com va anar el taller de cuina?

La veritat… va anar molt bé, però al final vaig fer una cosa… sense saber… Perdona que ho diré així: “als blancs no els agrada el picant”… i jo no ho sabia. El menjar que cuino a l'Àfrica sempre porta picant. Al final la gent no va menjar. Hi havia una senyora que es va queixar perquè havia posat picant, jo li vaig dir “no he posat gaire”… jajaja. Si ho hagués sabut, no hagués posat picant. Al final va anar molt bé, perquè el que el meu company havia cuinat s'ho van menjar tot. Vaig dir ho sento a la gent… el proper dia no posaré picant, però aquest menjar porta picant, sense picant no sentiràs el sabor del menjar… per això li en vaig posar una mica.