Najim, participant de Futur&Co

Najim té 23 anys i porta 2 anys al programa de joves. Ens explica com ha canviat la seva vida en aquest temps “Molt de canvi. De tot. Si ets fora (al carrer) no tens on anar… i, és clar, no faràs res, saps? Ni estudiaràs. No faràs res. Quan he tingut un lloc on dormir... a partir d'aquí he millorat”.

Najim va arribar del Marroc en plena pandèmia del Coronavirus. Va passar un periple entre un centre de menors, viure al carrer, en una casa, en una habitació de lloguer on va accedir per mitjà d'educadors de carrer i gràcies als petits estalvis que tenia de feines puntuals, fins que va poder accedir al projecte de joves Futur&Co on ha iniciat un nou camí. “Vaig venir a Espanya a buscar-me la vida, perquè allà no hi ha res. Jo vaig treballar des dels 11 anys al Marroc. Vaig treballar durant 5 anys i no vaig fer res. 5 anys treballant a bars, a cafeteries, restaurants i res…”. Ara ha pogut obtenir el NIE i està estudiant torner fresador. Una formació que li agrada i li permet obtenir l'arrelament per formació.

Reconeix que la vida al carrer no ha estat fàcil i ha tingut algunes situacions de conflicte “al carrer tindràs problemes, això segur” admet. Reconeix que abans d'entrar a Furutr&Co la policia el parava amb freqüència. Recorda especialment quan va tenir una ordre d'expulsió o quan va treballar a Glovo i la policia va registrar la comanda que portava, fins al punt que va haver d'anul·lar el lliurament “portava menjar de gos. Em van parar perquè anava amb bici en contra direcció. Van obrir el menjar per veure si portava droga a dins”.

Gràcies al projecte de joves, Najim viu en un pis compartit amb altres 4 nois amb qui comparteix motivacions i moment vital “estic bé amb ells i ells també estan bé amb mi”, a més, té un acompanyament social amb professionals que li donen suport a diferents esferes de la seva vida. Reconeix que Futur&Co ha estat important per a ell “m'ha ajudat molt. Ha estat important per aconseguir els papers. També et donen per menjar, et donen lloc per dormir…”, encara que admet que “m'han de deixar una mica sol perquè ja puc fer moltes coses. Mirant per al futur… vindrà un dia que m'hauré d'anar jo sol”.

Najim ha patit l'estigma de ser jove i d'origen marroquí, però ara aquesta etapa ha passat i gaudeix d'una vida més estable. “He canviat de tot, de manera de pensar també. Abans només pensava estar amb amics, al parc, beure alcohol, fumar… això ja no… ara he d'anar a entrenar, estudiar, buscar una vida millor”.

Aquest és el primer any amb permís de residència i podrà anar al Marroc a veure la seva família, quan acabi el curs.