Elisa Duro, participant del programa Housing First - Llars

Elisa Duro és participant del programa Housing First – Llars des de fa 4 anys. Actualment treballa com a empleada de la llar i segueix vinculada a diversos projectes com a voluntària que va iniciar poc temps després d'accedir a l'habitatge.

Elisa, comenta'ns quin voluntariat estàs realitzant

Són trucades a gent gran, la iniciativa es diu Radars. És de l'ajuntament. Jo truco a les persones que tinc a la meva llista per preguntar-los com estan. És per saber si estan bé o si necessiten ajuda. Hi ha alguns que no parlen gaire, que et diuen “sí, estic bé, gràcies. Adéu' i ja està. Però tinc dues persones que parlen, són les que més em parlen i els ho agraeixo a totes dues. Les truco una vegada a la setmana. Al final els agafes afecte.

On vius actualment?

Ara mateix estic vivint en un pis a la Zona Franca, en un pis de Housing First – Llars. I ja fa 4 anys que sóc allà.

Abans d'accedir a aquest pis, quant de temps havies estat sense habitatge?

Vaig estar 4 o 5 anys. Durant aquells anys vaig estar a Creu dels Molers, a Hort de la Vila, en un pis compartit del programa Llars… I quan em va dir l'Edu que tindria un pis… vaja… va ser una sensació increïble. El meu pis! Per fi una cosa que és meva.

Recordes com va ser la primera vegada que vas entrar al pis?

Me'n recordo de molt poc, la veritat. Però sí de la sensació que estaria allà jo sola sense que ningú em domini, sense que ningú et mani a fer res. La llibertat de ser a casa teva sense que ningú et critiqui, sense donar explicacions a ningú…

Hi va haver algun canvi en el teu dia a dia després d'entrar al pis?

Quan jo vaig entrar al pis no treballava, vaig estar una temporada força sola. Fins que vaig començar a treballar i sortir. Qui em diria que faria un voluntariat a Sant Boi? Qui em diria que estaria a Radars? I em sento molt afortunada i agraïda d'estar en aquests voluntariats.

Podries parlar-nos una mica sobre la teva feina?

Sóc empleada de la llar i cuido un senyor gran. Estic amb ell, netejo la casa, poso les rentadores, faig la compra i faig el menjar. Hi vaig de dilluns a divendres, i estic molt contenta. Encara més, fa un temps em vaig trencar un dit del peu, però sabent que aquest senyor em necessitava vaig anar a treballar. Si aquesta persona a mi em necessita, qui sóc jo per dir-li que no? I per tres hores al dia no m'anava a agafar la baixa. Per mi, la meva feina és una responsabilitat, perquè jo sé que aquesta persona em necessita.

Com vius aquest sentiment de notar que algú et necessita?

Jo només sé que, si aquesta persona o persones et necessiten, ho has de fer. Jo no me'n penedeixo d'haver anat a treballar amb el dit trencat, al contrari. I crec que, si ho hagués de tornar a fer, ho faria. No estem parlant d'un senyor jove, estem parlant d'un senyor que té gairebé 94 anys, que és autònom, però té les seves dificultats, aleshores jo vaig a treballar.

Tens una xarxa molt important entre la feina i el voluntariat que fas, però, tot i així, alguna vegada ens has comentat que et sents sola. Ens podries explicar una mica sobre aquest sentiment?

Sí, jo em sento sola. Jo acabo la meva feina i em sento sola. Perquè no sé com gestionar-ho. Jo acabo la meva feina i dic “i ara què faig jo?”, i m'entren ganes de plorar. Jo he tingut dies que, estant bé, em sentia sola. I és clar, al pis sense sorolls, sense veïns, sense res, amb qui parlo? Amb els gats? La soledat és molt dura i, de vegades, la soledat no la busquem.

I com creus que se'l pot fer front a la soledat?

Suposo que, aprenent a gestionar-la, a treballar-la. He de dir “d'acord, estic sola, però, què puc fer?”. Però tot s'acaba, la feina se m'acabarà, el senyor té 94 anys, no em durarà per sempre. El voluntariat esperem que no s'acabi, però la resta...

Has tingut altres moments soledat al llarg de la teva vida o has començat a sentir-la ara?

Jo crec que tota la meva vida ha estat soledat. Tota. Crec que des que vaig néixer he estat sola, o em van fer sentir sola o tancada.

Què creus que et falta per acabar d'estar bé del tot?

No t'ho sabria dir. Però és una cosa que estic treballant amb la psicòloga, que també m'ha dit que he d'aprendre a respirar per controlar-me.