Alberto, resident a Hort de la Vila

L'Alberto fa un any i mig que viu a Hort de la Vila, a l'espera de trobar una solució residencial que s'ajusti a les seves necessitats, donat que té una discapacitat que li limita el moviment. De jove va treballar portant les pàgines grogues als domicilis i comerços.

Alberto, com estàs a Hort de la Vila?

Aquí jo estic força bé. Dins de les meves circumstàncies, aquest és un lloc agradable, els treballadors tenen un bon tracte amb mi i tinc una habitació per a mi. En general, estic bé, estic a gust.

Quant fa que hi vius?

Pràcticament 2 anys i mig.

Com vas arribar a Hort de la Vila?

Jo vaig venir derivat de l'alberg de la Zona Franca. Allà vaig arribar perquè vaig estar poc temps al carrer. Abans vaig viure al pis d'un veí meu amb qui tenia confiança. I va ser una circumstància una mica estranya. Perquè és clar, jo li pagava una quantitat de diners per ser-hi, i vaig estar un temps treballant fins que vaig perdre la feina. No em van renovar el contracte, però vaig continuar vivint-hi. Ell em va dir que no hi havia problema, que era igual. Però un dia se'n va anar i va desaparèixer 3 anys. Vaig estar vivint al pis 3 anys sense que ell estigués. Venia el seu germà per saber si jo en sabia alguna cosa. I, al final van esbrinar que estava a França. Aleshores, la seva família em va dir que m'havia d'anar del pis, però va arribar la pandèmia i va quedar allò paralitzat. Fins que un dia em van dir que m'havia d'anar i va venir el meu germà i em va dir que agafés totes les meves coses que em portaven a un alberg.

T'havies imaginat mai que et trobaries en aquesta situació?

No. Jo crec que, en general, ningú no s'espera una situació així a la seva vida.

Estant en aquestes circumstàncies, tu sabies a qui podies dirigir-te per sortir d'aquesta situació?

Sí. Jo vaig anar a l'assistent social del meu barri, i aleshores ella em va buscar l'alberg de la Zona Franca, però em van dir que no hi havia plaça. I també vam començar a tramitar els papers de la renda garantida, i vaig tenir sort perquè es va agilitzar força ràpid i al cap de poc vaig començar a cobrar, perquè jo estava sense cobrar.

I ara que estàs en una situació més estable i pots projectar el teu futur, quins són els teus plans?

El que passa és que ja tinc una edat que no puc treballar i tinc una limitació de discapacitat del 55% del meu cos. Aleshores, la situació la veig força complicada. El meu assistent m'està buscant a través d'altres associacions algun pis. Però bé, ja els hi he dit que si és un pis ha de tenir ascensor, ja que escales només puc pujar 4. Però com l'ascensor no funcioni i sigui un 4t pis… no arribo.

Tens un problema de mobilitat, oi?

És un problema hereditari. Ja ho tenia la meva mare, la meva àvia, els meus oncles… i actualment també el tenen el meu germà i la meva germana. És un problema genètic que no a tots ens afecta igual. A la meva mare se'l va manifestar a partir dels 70 anys, i a mi això m'ha començat a passar a partir dels 57. Va ser de sobte, es va començar a manifestar i tot se'n va anar en orris. I cada dia vaig pitjor, pitjor i pitjor. I així estic.

T'agradaria tenir un habitatge propi?

Home sí. Aquí ho tinc tot: el menjar, la dutxa, el llit… però falta una mica més de llibertat. Per exemple, si avui a mi em ve de gust menjar-me un bon tros de carn, doncs no me’l puc fer. Aquesta és una mica la diferència, després també són les hores, que has d'esmorzar a una hora, dinar a una hora i sopar a una hora. Si ets en un pis tens la llibertat, per exemple, de cuinar-te un parell d'ous ferrats a les 7 de la tarda. Aquí això no ho pots fer.

Una cosa que si pots fer és escoltar la ràdio. Et veiem sovint als patis d'Hort de la Vila escoltant la ràdio, t'ha agradat sempre?

Quan era jove, l'escoltava sobretot a les nits, pels programes esportius. I ara l'escolto per estar-ne informat al matí, i després per la música. La música m'acompanya molt. És clar, jo sóc una generació diferent de l'actual.