Quim Batlle, voluntari

En Quim Batlle és un dels nostres voluntaris més veterans, amb gairebé 10 anys col·laborant amb Sant Joan de Déu Serveis Socials acompanyant persones.
Hem volgut parlar amb ell per descobrir què li ha motivat a ser voluntari, veure la importància del vincle i conèixer quina és la seva missió, mes enllà de les tasques del dia a dia.

Quines tasques concretes de voluntariat has realitzat durant aquests gairebé 10 anys de voluntariat?

En tots aquests anys he fet tasques molt diferents: acompanyaments al metge, tasques organitzatives aquí al centre Hort de la Vila, visitar els pisos i fer inventari de mobiliari, revisar els matalassos quan es va fer el canvi aquí al centre, etc. Actualment faig converses en català i castellà, la qual no havia fet mai encara, i la trobo molt interessant. A més, la persona amb la qual fem aquesta tasca de conversa, és una persona que no havia trobat mai aquí, és fantàstica, és una persona increïble.

Destaques algun fet de tot aquest temps?

Durant uns quants mesos he acompanyat al mateix usuari, llavors el contacte amb ell és molt diferent de la persona amb la qual només tens contacte puntualment. Ell t’explica moltes vivències i d’algunes encara me’n recordo.

Com s’estableix el vincle amb les persones que acompanyes?

Al principi és més una presa de contacte de tots dos i de conèixer-nos una miqueta i, mica en mica, aquest contacte es fa més proper. Jo no pregunto mai per què estan aquí o com han arribat aquí. Però, poc a poc, aquestes persones es van obrint i t’ho van explicant.

Ara t’explicaré una anècdota d’una persona que vaig estar acompanyant durant bastant de temps. És un cas que em va impactar una mica. Era una persona de 42 anys i, dels 42, 20 els va passar a la presó. Em va impactar perquè era una persona encantadora i una bellíssima persona, però que per motius familiars va anar a parar a la presó.

Creus que el voluntariat ajuda a desmuntar prejudicis?

El que tens és una visió més àmplia de la persona, de la societat. Per exemple, jo abans de començar el voluntariat, si havia d’entrar a un caixer automàtic i hi havia una persona dormint, entrava amb una mica de “reparo”. En canvi, avui dia, entro i parlo amb aquestes persones. Vull dir, la visió que tinc de les persones en situació de sense llar és molt diferent de la qual tenia abans de ser voluntari.

Has fet voluntariat a altres entitats?

He estat bàsicament aquí a Sant Joan de Déu Serveis Socials. Sí que és veritat que algun any he participat en el recompte de persones que es troben al carrer, el recompte que fa la Fundació Arrels.

Quan eres un nen o un adolescent ja t’agradava col·laborar amb temes socials o és quelcom que t’ha vingut amb els anys?

Ostres, doncs no ho sé. Jo crec que em ve, una mica, des de la infància. Per què a casa meva sempre hi havia molta hospitalitat amb la gent de fora de casa, llavors entenc que això m’ha arrelat molt a dintre i sempre deia que, quan plegués de treballar, m’agradaria fer una tasca social per ajudar a les persones que ho necessiten.

Què significa per a tu el voluntariat?

Personalment crec que el voluntariat és dedicar un temps, més o menys llarg, a aquelles persones que per la circumstància que sigui estan desfavorides o són vulnerables.

Com vius l’experiència del voluntariat?

La última tasca que estic fent sobre converses em porta molta satisfacció. Aquesta persona, a part d’aquí, està fent cursets per tot arreu i m’ho explica i, a mi això m’aporta una gran satisfacció. El voluntariat reconforta, personalment reconforta molt. Hi ha algunes vegades que m’he anat cap a casa amb el cor una mica encongit perquè hi ha circumstàncies i situacions molt complicades.

Quin consideres que és l’aspecte més rellevant en la teva feina?

El més important per a mi és el poder compartir amb aquestes persones un espai, unes vivències. A més, ells a mida que et van coneixent, es van obrint molt més amb tu i, llavors, veus que cada setmana quan arribes estan contents, de fet molts esperen amb ganes que arribis i estiguis amb ells.

Com veus a la societat d’avui dia amb els temes socials? Creus que, en general, la gent s’hi involucra suficientment?

Hi ha molta gent que s’involucra. Veig molta gent de certa edat i, potser, faltaria que els joves s’involucressin més, potser tampoc tenen tant de temps ja que la societat va molt ràpida. Tot i així, crec que hi ha bastantes persones que s’hi involucren, però en canvi, a nivell polític i governamental, falta molta implicació i, també, molta conscienciació social.

Quin paper juga el voluntariat?

Crec que és molt important la tasca que es fa aquí entre voluntaris, treballadors i educadors socials. I que la persona que arriba aquí se sent molt ben acollida per part de tots, tant per part de treballadors com de voluntaris. De fet, ells m’ho han reconegut en molts casos que aquí se senten molt bé, se senten molt ben tractats, se’ls ajuda amb aspectes laborals, si han d’anar al metge, aspectes personals.. i, això, és molt important.

Si t’haguessis de quedar només amb una cosa del voluntariat, quina seria?

Jo amb el que em quedaria, que és el que més em reconforta, seria amb el contacte directe amb les persones. Però, el contacte continuat, no esporàdic. Continuat perquè vas veient com aquestes persones evolucionen i sents una gran satisfacció personal.

A una persona que volgués començar amb temes de voluntariat, quin consell li donaries?

Primer de tot, li aconsellaria que sí, que ho fes. Ja que, això, és molt agraït. El voluntariat és una tasca molt agraïda. I, de cara a tenir en compte, que tingui discreció, confidencialitat i, sobretot, tenir bon tracte i bon rotllo amb les persones.

Per acabar, vols compartir alguna anècdota?

Fa anys, vaig anar de voluntari a una Magic Line, fent de personal de control. Doncs, hi havia una persona, resident del centre Creu dels Molers que, pel seu aspecte, a mi no em quadrava que estigués aquí. Aquesta persona, per dir alguna cosa, semblava de la zona alta de Barcelona. I, com que vam passar moltes hores parlant, vaig comprovar que, realment, era una persona de la zona alta.

Aquesta persona no va anar a Hort de la Vila (el centre residencial d’inclusió de Sarrià) perquè el coneixia molta gent d’aquell entorn i, en canvi, havia anat a Creu dels Molers (el centre residencial d’inclusió de Poble-sec). S’ha de dir que la persona estava encantada amb Sant Joan de Déu. Em va explicar que s’havia separat de la família, que va intentar fer negocis a Centre-Amèrica però li van anar malament i, de cop, es va quedar sense res.