Bea Lezcano, integradora social del CRI Hort de la Vila
Poder veure que la persona aconsegueix passar aquest procés, aquesta situació, i que arribi a complir els seus objectius, és molt enriquidor.
La Bea Lezcano ha estat quasi 5 anys fent voluntariat i col·laborant amb Sant Joan de Déu Serveis Socials. Actualment, és part de l’equip professional del centre Hort de la Vila. Hem volgut parlar una mica amb ella per descobrir què la va motivar a ser voluntària, conèixer les diferències entre ser voluntària i ser professional a l’entitat; i per conèixer la seva visió sobre el voluntariat en l’àmbit social.
¿Quan vas començar com a voluntària a l’entitat?
Vaig començar fa ja 5 anys. He estat quatre anys i mig com a voluntària, fins el passat mes de juliol, ja que llavors vaig començar com a integradora social a Hort de la Vila i no era possible compaginar les dues coses.
A part de SJD Serveis Socials, has col·laborat amb alguna altra entitat?
A nivell local, a Barcelona, sempre he estat a Sant Joan de Déu. Però, fa un temps, vaig dur a terme un parell de voluntariats internacionals, el primer va ser durant el 2017 a Guatemala i, el segon, va ser a Tanzània en el 2020.
Amb què et quedaries d’aquestes experiències?
Em quedo amb les persones. L’experiència més bonica és el que les persones t’ensenyen.
Què et va motivar a iniciar-te en el voluntariat?
Jo treballava en una multinacional, un món que no té res a veure amb aquest. Treballava moltíssimes hores fins que, un dia, vaig començar a plantejar-me quins eren els meus hobbies i vaig descobrir que no en tenia, no sabia què m’agradava fer durant el meu temps lliure. Va ser llavors que vaig descobrir que volia aportar alguna cosa a la societat i fer quelcom per els altres. Temps després em vaig adonar que, quan fas voluntariat, reps molt més del que tu dones.
Què has fet durant tots aquests anys com a voluntària?
Vaig començar amb tasques en el menjador de Creu dels Molers i, poc a poc, vaig anar participant en més temes com acompanyaments a l’hospital, actes de conscienciació sobre el col·lectiu sense llar, tasques d’alfabetització, reforç escolar, etc. He pogut tocar diversos punts del voluntariat i, la veritat, tot t’ensenya, tot t’aporta.
Parla’ns d’aquesta tasca d’acompanyament al metge
L’acompanyament al metge es realitza amb aquelles persones que tenen més problemes de salut. Es basa en acompanyar-los a fer-se les proves que necessitin i parlar amb el metge. S’ha de ser conscient que moltes d’aquestes persones tenen barrera idiomàtica, no parlen bé l’idioma i necessiten que algú parli amb el personal mèdic per veure quines directrius s’han de seguir.
També comentes que contribuïes a que aconseguissin el graduat en ESO
Es tracta d’ajudar-los amb les assignatures a les quals tenen problemes, explicant-los tot allò que no entenen i ajudant-los amb els exercicis i treballs que han de realitzar. És una molt bona iniciativa, ja que, amb el graduat en ESO, aquestes persones poden accedir a moltes i millors oportunitats. En moltes ocasions es tracta de persones que no només tenen l’oportunitat d’integrar-se, sinó que poden aportar molt a nivell professional a la nostra societat.
Què t’ha aportat el teu temps com a voluntària a la teva nova situació com a professional de l’entitat?
No és el mateix entrar com a professional sense conèixer el col·lectiu, que entrar com a professional portant ja diversos anys tractant amb ells, coneixent la seva situació i com aquesta afecta a diferents àmbits de la seva vida com la salut, la recerca de feina, etc. El voluntariat també m’ha ensenyat coses com el mode en el que funciona el sistema social actual, els recursos dels que es disposa... El voluntariat ha estat un procés d’aprenentatge en molts aspectes.
Com et senties sent voluntària? I ara, com a professional de l’entitat?
Una de les coses que més vaig sentir com a voluntària és la dedicació i el temps que tens de tu a tu amb la persona. Crees una sinèrgia de voler ser útil per a l’altra persona i, això, és quelcom molt humà. També, el poder connectar amb aquestes persones. El voluntariat et dóna la possibilitat de conèixer les seves històries i, al final, acabes connectant moltíssim amb ells.
Després de 6 mesos com a professional, crec que he mantingut aquesta essència de gaudir. És veritat que, en el dia a dia, no puc dedicar-li tant temps a cada persona de manera individual com ho feia sent voluntària, donat que ara haig d'atendre a totes les persoens del centre, però l’essència de poder atendre-les, escoltar-les i entendre-les, m’ho ha ensenyat el voluntariat i és quelcom que tinc integrat.
Quin consideres que és l’aspecte més important de la teva feina?
Per a mi és el respecte, la vinculació amb la persona i l’esperit d’assistència i d’ajuda a els altres. Els residents són persones que estan passant per un moment molt complicat i de vulnerabilitat pel qual podria passar qualsevol persona; pel que mereixen el mateix respecte, igualtat i dignitat que qualsevol altra.
Com és el vincle entre residents, professionals i voluntariat?
Crec que és una relació molt propera. Després de tant temps, es crea aquesta relació amb ells, una relació en la qual els hi agafes molta estima a tots. Per mi és com la relació o vinculació que tindries amb els teus companys i companyes de feina també. Al final, tots volem que hi hagi un bon ambient i que estem tots a gust convivint en un mateix espai.
Si t’haguessis de quedar amb una única cosa de la teva feina, quina seria?
Del voluntariat em quedo amb que et dóna molt més del que tu dones
, és una experiència increïble. El fet de no tenir expectatives, és a dir, tu hi vas, intentes donar el millor de tu i reps molt moltes coses que no esperaves rebre.
I, com a professional, em quedo amb poder dedicar tantes hores a aquestes persones perquè, al final, poder treballar en alguna cosa que és vocacional i t’encanta, és tot un gust. Quan ets professional, ets partícip de la millora del procés de les persones i, això, és molt bonic. Poder veure que la persona aconsegueix passar aquest procés, aquesta situació, i que arribi a complir els seus objectius, és molt enriquidor.
Quan dius que el voluntariat et dóna més del que tu dones, a què et refereixes?
A aprenentatges. Aprenentatges en tots els nivells. Amb el voluntariat aprens a través de la persona, de la seva experiència, de la seva història. I, a més a més, al connectar amb la persona, aprens moltes coses de tu mateix, sobre les teves emocions, els teus sentiments... i, fins i tot, arribes a descobrir algunes coses de tu mateix que no sabies.