Denis, participant del programa Llars

Denis és originari de Cuba i llicenciat en econòmiques, però va decidir emigrar a l'estranger. A Espanya, va estar treballant com a sociosanitari, però la situació econòmica del país el va portar a viure una situació de sense llar.

Actualment, és participant al programa Llars i està vivint en un pis compartit.

Per què vas decidir emigrar?

Molt fàcil, Cuba és una nació que es troba en unes condicions econòmiques deplorables des de fa més de 62 anys. Quan tu veus la condició de vida que hi ha allà malgrat que t'hagis esforçat amb una bona educació, una bona feina, doncs una pensió per mi representaria 15€ i amb això no hi pot viure ningú. Jo estimo el meu país, jo estimo la meva terra, perquè cadascú estima el lloc del que ve, però quan mires la part econòmica, de res et serveix estimar un tros de terra quan després no pots viure.

Quan vas venir aquí, vas treballar al sector econòmic com vas fer a Cuba?

Quan vaig venir no vaig treballar al sector, sinó més aviat em van contractar com a assistent personal d'un exprocurador. Vaig estar 7 anys treballant amb ell, tot molt bé, fins que va morir. Aleshores, vaig anar fent cursos i em vaig formar com a sociosanitari, que em va permetre llavors que pogués treballar en residències i també a domicili.

Com t'has sentit quan no has tingut una llar on anar?

Quan no he tingut una llar o un lloc o una casa on poder anar a fugir o escapar del vent, de la tempesta, de la pluja, del dolor… o trobar un lloc on pugui plorar, m'he sentit com morir. Et sents com que no vols viure. I això és molt difícil, això és molt dur.

Hi ha res en què t'hagi donat suport en els moments difícils?

Quan m'he vist sense llar i m'he hagut d'anar a un altre lloc, sempre he volgut portar-me trossets d'allà. Coses, com a quadres o objectes, que em facin recordar que, encara que en aquests moments per qualsevol circumstància de la vida ho hagi perdut, segueixo viu.

Quins suports has trobat en aquest camí?

Recursos socials com Sant Joan de Déu, que m'ha ajudat a mi que jo pugui rebre aquest suport, aquesta ajuda. Tant de llar com psicològic, com emocional. Amb l'ajuda de les assistents socials se m'ha permès que jo pugui gestionar la meva estabilitat emocional primer i després anar rebent certs recursos: feina, renda garantia o pensió.

Has trobat vincles fora de Sant Joan de Déu?

Sí que he rebut molta ajuda per part de persones que he conegut, bàsicament amb les persones amb qui vaig treballar. Aleshores, quan jo vaig a treballar amb aquestes persones, el que faig és desbordar tota aquesta manca de llar, de família, en les persones que jo cuido. Ho faig com una forma de protecció per a mi mateix, com una empara. Això ha permès que les persones amb qui jo he treballat ho valorin i, alhora, m'hagin tingut en compte com si fos un membre més de la seva família. Si jo no hagués tingut el suport d'aquestes famílies en els treballs on he estat, jo de vegades hagués llençat la tovallola.

Quina ha estat la teva relació amb els professionals de Sant Joan de Déu?

He tingut la sort de no comptar només amb el meu referent social, sinó també amb l'equip magnífic que hi ha al darrere. Tots estan 24 hores disponibles per a tu, i jo m'he quedat sorprès.

Després de la teva entrada al programa Llars, vas poder trobar una llar pròpia?

Jo vaig tenir aquesta oportunitat el 2016 quan vaig estar aquí al pis i vaig poder aconseguir una habitació de lloguer. Vaig estar 1 any, però com ja comptava amb l'assessorament del meu referent social, l'objectiu meu a la vida era tenir un pis, un habitatge digne. Aleshores, vaig gestionar amb una immobiliària un pis al carrer Compte d’Urgell, allà vaig estar els 3 anys de contracte de lloguer.

Com et va afectar la pandèmia?

La persona del pis de Compte d'Urgell el necessitava i no em va poder renovar el contracte. Els contractes de treball que tenia eren temporals i també se'm van acabar. I també feia 65 anys. Així que va ser una situació on veia com s'unia el cel i la terra. Ja havia passat un procés en què jo havia lluitat per tenir la meva estabilitat, i torna de nou la situació a caure. Aleshores, jo torno a demanar-li ajuda a Sant Joan de Déu i, valorant el meu comportament i la situació en què em trobava, em van admetre novament al programa.

Què vols que la gent sàpiga del sensellarisme?

Que no només parlo de mi, també estic parlant per centenars de persones que, encara que no les conec, es troben en la mateixa situació que jo, fins i tot pitjor. Un granet sorra avui i un granet de sorra demà aconsegueix que moltes persones puguin sortir de la situació en que es trobin i complir els somnis i els desitjos que tenen a la seva ment i el seu cor.