Silvia Reyes Escorihuela, Subdirectora de l'Àrea de Persones i Valors

Sílvia R. Escorihuela, subdirectora de l’Àrea de persones i valors ens explica com ha afectat la nova situació a l'equip de voluntariat.

Què va passar amb l'activitat de voluntariat durant el confinament?

L'equip de voluntariat compta amb algunes persones majors de 65 anys i algunes amb patologia de risc de base. Atès que tampoc sabíem al que ens anàvem a enfrontar, vam creure oportú, no només al nostre centre, sinó a tots els centres de Sant Joan de Déu de la província d'Aragó-San Rafael, suspendre el voluntariat; de tal manera que hi va haver una afectació important, perquè els voluntaris estan incorporats en el dia a dia dels nostres centres residencials. La situació d'emergència sanitària va suposar la reorganització interna de tots els serveis i el funcionament dels centres.

Vam reorganitzar als professionals perquè també donessin suport a serveis i assumissin algunes funcions de voluntariat com, per exemple, el servei de menjador o la presència en zones comuns.

També és cert que durant el període d'alarma els centres van quedar confinats, de tal manera que els residents no van poder sortir al carrer. Això també va implicar que la situació d'emergència sanitària convidés a enfortir el que sempre hem volgut: augmentar la col·laboració dels residents a les activitats de la vida diària i això també es va aconseguir. Els residents es van organitzar per col·laborar en parar taula, retirar els estris ...

En el període d'estat d'alarma vam establir contacte setmanal amb el voluntari i vam engegar diverses iniciatives perquè poguessin participar en el dia a dia dels centres. D'una banda, ens escrivien missatges d'esperança, positius ... per compartir amb les persones que atenem. D’altra banda, vam fer videotrucades entre l'equip de voluntariat i les persones ateses, algunes grupals i altres individuals. Va ser bonic perquè es van poder veure i van poder parlar per veure com estaven vivint l'emergència sanitària. Va ser molt positiu tant per al voluntariat com pels residents. Quan va acabar el confinament no hi havia tanta necessitat d'aquestes vídeotrucades, però seguim amb el contacte setmanal amb els voluntaris.

Què ha passat amb l'activitat de voluntariat a la "Nova normalitat" en què ens trobem?

Nosaltres vam valorar que ens adscriuríem a la recomanació de la Generalitat de Catalunya que aconsellava que els voluntaris majors de 60 anys no s'incorporessin immediatament a l'entitat, així com les persones voluntàries amb patologies de base. És el que estem fent actualment. Ho tornarem a valorar a partir de setembre en funció de l'evolució de l'emergència sanitària.

Com ha viscut l'equip de voluntariat el no poder realitzar la seva activitat habitual a l'entitat?

Tenim un voluntariat molt responsable i molt capacitat que ha entès la situació i ha agraït les comunicacions setmanals.

Els voluntaris van comprendre molt bé el tema de l'edat, encara que a alguns els va saber greu. Em vaig adonar que les persones grans amb un alt grau d'identificació amb l'entitat, perquè són voluntaris molt antics i molt veterans, són els que més pateixen en aquesta situació de no poder fer la seva tasca voluntària, perquè la seva tasca és molt més que l'acció de voluntariat, és un espai de trobada, de rutina ... Alguns estan participant fent acció voluntària en línia. En els programes d'habitatges va haver un voluntari donant suport escolar durant el confinament i ara tenim una voluntària fent sessions individuals de coaching en línia, i un voluntari advocat que fa assessorament jurídic.

Poc a poc podrem anar incorporant més gent, tenint en compte les persones amb una salut més delicada. Aquestes persones segurament seran les últimes, ja que són les que més cal protegir. L'equip de voluntariat ha vist súper bé el plantejament, l'ha vist súper coherent i fins i tot jo et diria que algunes persones l'han agraït. S'han sentit protegides per nosaltres. Si haguessin hagut de venir haguessin sentit aquesta por que hi ha latent. Que nosaltres els hàgim facilitat la situació els ha tranquil·litzat i els ha fet sentir-se cuidats per nosaltres.

En els moments de crisi t'adones de les persones que tens a l'equip. Ara ratifico encara més que tenim un voluntariat supermadur, superresponsable i supercompetent, molt identificat amb l’entitat. Tot i la crisi, ha seguit connectat. Això ens obre la mirada. Veiem que tenim un equip humà meravellós.