Patricia Ferrando, voluntària
"Les identitats pròpies i les relacions amb els altres són dos dels aspectes que més perjudicats es veuen en la persona que sofreix una situació d'exclusió social".
Em dic Patricia Ferrando, actualment em dedico al coaching professional i fa 3 anys que sóc voluntària.
P. Com vas entrar a formar part del voluntariat de Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona?
R. Una de les meves filles em va dir que tota la roba que no fèiem servir la podíem portar a centre de Sant Joan de Déu per a persones sense llar que havien obert al barri el CRI d'Hort de la Vila, on abans es trobava l'antic col·legi major del Sagrat Cor. Quan vam arribar al centre vaig pensar que, aprofitant la meva professió i els meus coneixements, podria ajudar a persones que busquen treball, ensenyant-los a perfeccionar les seves tècniques per aconseguir-ho.
En interessar-me pel tema, em van posar en contacte amb Sílvia Escorihuela, la responsable de RRHH i Voluntariat de Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona. Després de mantenir una profunda conversa amb ella, em va tenir esperant un temps, cosa que vaig trobar molt encertada, ja que fer esperar a una persona permet que les coses es rumiïn bé i es facin decididament. Un dia em va trucar i em va comunicar amb Paula Aguilar, Educadora Social del CRI Hort de la Vila, dient-me que tenia un projecte en el qual jo podia encaixar.
P. Quant de temps portes col·laborant amb Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona?
R. Fa uns tres anys que col·laboro amb aquesta entitat.
P. En quin centre o centres de l'entitat has col·laborat
R. Al Centre Residencial d'Inclusió Hort de la Vila de Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona.
P. Quines són les teves funcions com a voluntari de Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona?
R. El projecte de voluntariat que els vaig oferir al principi va acabar esdevenint una cosa totalment diferent: va passar d'una experiència individual, a ser un treball en grup. El primer grup de residents amb el qual vam començar a treballar va convertir-se en el primer “Grup de Suport Emocional”. Es tracta d'un espai de treball, pensat perquè es reconstrueixin les identitats pròpies i les relacions amb els altres, que són dos dels aspectes que més perjudicats es troben en la persona que pateix una situació d'exclusió social.
Durant 10-12 sessions, un cop a la setmana, residents que s'apunten voluntàriament a l'activitat i l'equip que l'organitza (Paula Aguilar, professional del centre, i jo mateixa) tractem temes d'interès per als participants. Al principi de cada mòdul o grup de sessions fem una “aliança” on decidim la forma en què es desenvoluparan la resta de sessions: acordem confidencialitat, no emetre judicis, respectar-nos i poder discrepar. Dins del grup som tots iguals, no fem distincions entre residents, voluntaris o treballadors.
P. Què significa ser voluntari de Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona?
R. Sant Joan de Déu acollia a persones per l'amor als homes i a Déu. Es dedicava a cuidar de les persones sense importar la seva condició. Jo busco el mateix en fer aquest voluntariat. Per això, el sentit espiritual i el carisma que té aquesta entitat cristiana és el més significatiu per a mi.
P. Què t'aporta ser voluntari de Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona?
R. Poder oferir, perquè jo he rebut molt. Al principi sents que ets tu qui vens a oferir, però quan portes més temps sent voluntari t'adones que reps més del que dónes. Cada vegada que véns aquí surts amb energies renovades. Ser de Sant Joan de Déu és important.
P. Com ajuda la teva aportació a la recuperació de les persones en risc d'exclusió social?
R. El treball que realitzem en el "Grup de suport Emocional" permet que persones que, al principi es mostren poc propenses a compartir els seus pensaments amb els altres, acabin obrint-se. Sempre tenint en compte que el més important és posar èmfasi a recuperar l'autoestima i la seguretat en un mateix. Amb aquestes sessions, entre altres coses, aconseguim tornar a posar en funcionament mecanismes que, en aquestes situacions tan desfavorables, queden atrofiats.
P. Col·labores amb altres entitats socials o de caràcter solidari?
R. Avui dia no m'és possible dedicar més hores a col·laborar amb altres entitats.
P. Els valors de Sant Joan de Déu són l'Hospitalitat, la Qualitat, el Respecte, la Responsabilitat i l'Espiritualitat. T’identifiques amb els valors de Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona?
R. Em sento molt identificada i a mesura que els vaig coneixent augmenta aquesta sensació.
P. Perceps aquests valors com a presents en l'entitat?
R. Hi ha valors, com el de la Qualitat, que em semblen fonamentals.
Cada vegada que visito el centre m'agrada pensar que les persones ateses aquí disposen d'un indret digne i de qualitat on poder passar la mala situació en la qual es troben. L'actuació, el compromís i les ganes que tenen els treballadors del centre també reflecteixen aquests valors dels quals parlem. Un altre dels valors molt presents és el del Respecte. El tracte d'igualtat a les persones, la humilitat i la humanitat que veig presents en el treball diari dels professionals. Al final, aquests valors s'acaben transmetent a les persones ateses aquí, als centres, i ells mateixos acaben contagiant-se d'aquest esperit de solidaritat present als centres de l'entitat.
P. Què creus, segons la teva opinió personal, que cal fer per acabar amb el fenomen del sensellarisme?
R. Si tinguéssim un mercat de treball que permetés que persones en situacions difícils poguessin accedir a determinades posicions d'una manera més fàcil milloraria molt la situació. Tenim un mercat de treball molt rígid, on persones amb més de 50 anys ho tenen molt difícil per tornar a trobar treball malgrat disposar una titulació i una trajectòria professional.
Amb aquesta situació, com podem pensar en ajudar a persones que han tingut un sot en la seva vida i tracten de recuperar-se? O les persones amb discapacitats? També ajudaria que no hi hagués anonimat. M'explico: el fet que les persones en situació de sensellar passin desapercebudes als ulls de la societat és pròpia de ciutats amb més població. Als pobles tothom es coneix i s'ajuda mútuament.
P. Què creus, segons la teva opinió, que és el que més necessiten les persones ateses en Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona?
R. En primer lloc, necessiten més tracte humà i respecte. Necessiten seguir mantenint relació amb altres persones. També crec que necessiten que es trenqui amb els esquemes i estereotips que es tenen envers el col·lectiu. Les persones sempre generalitzem: pensem que tots aquells que es troben en situació de sense llar tenen problemes d'addicció a l'alcohol o les drogues.
Tenim aquest prejudici i aquesta imatge de la persona dormint en el caixer amb el cartó de vi a la mà molt arrelada. Tenim la idea equivocada que nosaltres mai podríem arribar a sofrir aquesta situació que ells estan patint. Després, si t'interesses una mica pel tema i escoltes les seves històries, acabes veient que estàs molt equivocat. Que una línia molt prima ens separa.
P. Com creus tu que pot ajudar la societat en general a posar fi al problema?
R. Hauríem de ser capaços de detectar les potencialitats de totes les persones i poder oferir-los una sortida laboral en funció del que puguin arribar a aportar.
Penso que canviant la legislació o fins i tot la mentalitat d'alguns empresaris seria possible arribar a aconseguir-ho.
P. Per què animaries a altres persones a fer-se voluntaris de Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona o una altra entitat social?
R. Perquè els permetria experimentar i ser partícips de tota aquesta bondat que jo estic vivint aquí.