Jose, resident al CRI Hort de la Vila

En Jose, nascut a Lleida fa 53 anys, és un resident del CRI Hort de la Vila. Ens explica com està i com ha estat el seu camí.

Com et trobes?

Fotut per la tos, però a Sant Joan de Déu estic perfecte. Em tracten i m'atenen sempre molt bé i tampoc em porto malament. Tinc les meves fallades, com tothom, però em porto bé aquí.

Què t’agrada fer?

M'agrada fer coses per entretenir-me, moure'm una mica. M'apunto per fer el que sigui, com enganxar cartells, pintar una mica, fer visites i sortides... Jo on diguin d'anar, vaig. Per exemple, participo en el taller d'hort, on plantem tot el que ens porten i el cuidem. Tenim tomàquets, maduixes, menta i altres. Surt tot molt bo. També pinto mandales, que m'ajuda a no pensar massa. És un moment per estar distret i relaxat. I em trobo nerviós molt ràpid i m'entra la tos, m'entra ansietat, per la qual cosa pintar mandales em serveix de molt.

Quant de temps fa que estàs a Sant Joan de Déu Serveis Socials?

Farà un any i quatre mesos que soc aquí. Primer vaig estar a l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, a la Barceloneta i d'aquí em van destinar a Can Planas, on vaig estar 2 anys. Després de sortir de Can Planas, vaig anar a Sant Joan de Déu Serveis Socials. Ha estat un camí dur, però ara estic content que és l'important.

Com estàs amb el teu problema de tos?

El que tinc s'anomena emfisema pulmonar crònic, el que em produeix molta tos. M'ho van diagnosticar el 2017, quan encara no havia entrat en cap centre. En aquell moment estava vivint al Besòs. Aquí estava bé fins que em van diagnosticar la malaltia. M'ho van trobar perquè un dia notava que em faltava l'aire i se'm van ficar els peus i aquí m'ho van diagnosticar. Esteu 27 dies ingressat a l'hospital. Ara a poc a poc sembla que vaig millorant. Estic content perquè tos molt menys que quan vaig. Encara tinc tos, però no tanta com abans.

Hi ha alguna persona amb qui tinguis molt bona relació del personal de Sant Joan de Déu Serveis Socials?

En realitat, em cau bé tothom aquí. M'ajuden i demostren companyerisme, que és el que cal. La Begoña, per exemple, m'acompanya el metge. És una voluntària de cuina que m'acompanya quan tinc visita al metge per informar-se també de com estic. És una dona que es preocupa per mi. Em sento estimat a Sant Joan de Déu.

Com et veus de cara al futur?

A mi m'agradaria quedar-me aquí perquè estic molt còmode. És on estic bé, on m'ajuden amb tot. Em fan costat, estan bastant per mi. El que més agraeixo és això, el fet d’estar acompanyat. Tot i que sempre he estat acompanyat, crec que l'acompanyament és el que més valoro. Si un dia vull veure una pel·lícula o aprendre, agraeixo molt que algú estigui amb mi.

Hi ha algun missatge que vulguis donar?

Que estic molt agraït per tota la gent que es preocupa una mica per mi. Ho agraeixo de tot cor. No m'agradaria que ningú es trobés ni passés el que estic passant jo.