C, participant al programa Futur&Co

La C és una jove de 22 anys que ha estat en situació de sensellarisme. Actualment comparteix pis amb altres noies, gràcies al projecte Futur&Co, i estudia una carrera. Ara ha trobat l’estabilitat que no va tenir en la seva infància i adolescència. En aquesta entrevista ens parla sobre el seu passat i el camí que està recorrent.

Parla’ns de tu

Sóc la C, tinc 22 anys i sóc del Marroc, tot i que porto des dels 3 anys a Espanya. Vaig estar vivint amb els meus pares fins als 19 anys, quan  vaig decidir mudar-me a Barcelona i començar a estudiar la carrera de treball social. Fins fa 2 anys no considero que 'visqués', més aviat sobrevivia, per la qual cosa estic descobrint les meves aficions. M’agrada llegir, veure pel·lícules i sèries, caminar per Barcelona i fer ceràmica al casal del barri.

T’agrada Barcelona per viure-hi?

Per mi és la ciutat perfecta perquè ho té tot: mar, muntanya… i és una ciutat gran. Ara estic vivint a Les Corts i m’encanta. Aquí estic connectada amb tot: zones verdes, parcs, tranquil·litat…

En quin moment en trobes?

Ara estic al darrer curs. El meu dia a dia es basa a anar a classe i estudiar de dilluns a divendres. També vaig un dia a la setmana a ceràmica i els altres dies els aprofito per gaudir de mi mateixa. El cap de setmana el dedico a l'oci i als meus amics.

T’agrada compartir pis amb les teves companyes?

Per mi, l'ideal seria viure sola, però a Barcelona és difícil. De moment estic bastant bé, tot i que és complicar perquè totes som diferents, tot tenint la mateixa edat. Tenim la nostra forma de fer les coses, els nostres horaris... Però tot és trobar un punt mitjà, fer d'aquestes diferències quelcom bo.

Comentaves que et sents connectada amb l'equip de professionals. Què t'aporta aquest fet?

Amb qui més he connectat és amb la meva referent de pis, la Judit. És molt positiva i activa, cosa que veig molt important, ja que no connectar amb un referent fa que tot sigui menys fàcil i que no gaudeixis del procés. Jo ho faig perquè estic acompanyada d'una persona que em cau molt bé, i això m'encanta.

Ens pots explicar com era la teva situació abans d'entrar a Futur&Co?

En viure una mala situació amb els meus pares, vaig haver de marxar amb 19 anys. Durant un mes vaig anar de casa a casa fins que vaig entrar en una residència, on vaig estar 2 anys i ja em tocava sortir d’allà amb el que tenia. No podia treballar pels horaris dels meus estudis i em vaig veure de sobte al carrer, sortint d'un lloc on estava bé. Llavors se'm va donar aquesta oportunitat i la vaig agafar amb totes les meves forces. Han estat 19 anys sobrevivint, després 2 anys construint i relaxant-me. Van ser aquests dos anys quan va aflorar tot el dolent, per la qual cosa va ser un procés difícil per 'curar-me' . Avui dia continuo fent-ho i encara sort que tinc un lloc segur on estar i acompanyament per a continuar curant-me de tot el viscut en el passat.

Tens algun suport en tota aquesta situació?

Tinc bastants amics, però els meus suports són una amiga, amb la qual vaig fer un gran vincle i vaig conèixer per compartir la mateixa situació; el meu xicot, que està amb mi des dels 17 anys i la Judit. Els meus amics coneixen la meva situació, sé que hi són allà i que m'entenen, però hi ha certes coses que no em sento còmode compartint i que no em donarien les mateixes respostes o suport que aquestes tres persones.

Els estudis que fas t’agraden?

Sí, m'encanten i són un dels motius pels quals he continuat endavant. No tenia esperança ni ganes de fer res, però hi havia certes coses que em feien seguir. Una d'elles és la carrera, que és una cosa que m'apassiona i que he pogut comprovar amb les pràctiques. He vist que és el que m'agrada i al que vull dedicar-me.

Abans parlaves de les classes de ceràmica que fas i amb les que gaudeixes, és la primera vegada que et vincules a un centre cívic?

Al principi no vaig poder perquè, estant amb els meus pares, vivia en una bombolla. Després, en arribar a Barcelona, vaig estar al barri gòtic, que és molt turístic i poc familiar, per això no em vaig poder vincular. En canvi, a Les Corts és diferent i trobes a gent més familiar i també de la meva edat, que és el que m'agrada. Hi vaig anar un dia amb la Judit a mirar què feien en el centre cívic on estic i em va agradar. Mai m'havia vinculat a un casal perquè m'he estat traslladant d'un lloc a un altre amb freqüència i ara, en aquest, m'estic apuntant a les diferents coses que fan. Ho veig com una oportunitat per veure què m'agrada fer. Estic disposada a provar de tot per tal de descobrir què m'agrada. Crec, a més, que fer comunitat és molt important.

Quins són els teus projectes de futur?

El primer és arribar, per fi, a ser una persona totalment autònoma, i això ho vaig a aconseguir a través d'un dels meus grans objectius: acabar la carrera i dedicar-me a això a temps complet. Vull continuar formant-me, vivint a Barcelona amb la meva parella i construint junts un futur.

Què és per a tu l'autonomia?

Poder mantenir-me en tots els sentits jo sola, a través dels meus recursos i saber ser una persona que es pugui ajudar a si mateixa sense necessitat d'estar acompanyada. Si cal recorreré a d'altres persones, però vull poder  mantenir-me sola i ajudar-me en tot. 

Què et sembla que hi hagi projectes com Futur&Co?

Necessari, perquè hi ha moltes realitats que no es coneixen o s'ignoren. Per als joves, a part de ser un col·lectiu molt vulnerable, sobretot per a les dones, és bastant difícil. He conegut casos on joves han hagut d'aguantar situacions dolentes, on han acabat malament o fins i tot segueixen malament per falta de recursos.