Anna Sala, Project Manager Hort de la Vila 2.0, i Irma Fustes, Tècnica Control de Gestió del projecte
Poder participar en un projecte social, amb l'objectiu no només de combatre aquesta necessitat, sinó també fer-ho d'una forma innovadora i sostenible a través d'una entitat amb amplis coneixements al tercer sector i al model d'acompanyament de persones com Sant Joan de Déu Serveis Socials és molt motivador i satisfactori.
Com valoreu que el projecte Hort de la vila 2.0 tingui un impacte social? Heu participat abans en projectes d’aquest tipus?
I - Ho valorem de manera molt positiva. Hort de la Vila 2.0 és un projecte de protecció de persones sense llar. Hi ha un creixement i una necessitat actual de tractar el tema del sensellarisme a la nostra societat. Poder participar en un projecte social, amb l'objectiu no només de combatre aquesta necessitat, sinó també fer-ho d'una forma innovadora i sostenible a través d'una entitat amb amplis coneixements al tercer sector i al model d'acompanyament de persones com Sant Joan de Déu Serveis Socials és molt motivador i satisfactori.
Quin aspecte voleu destacar de la reforma arquitectònica del centre Hort de la Vila?
A - El projecte preveu la reforma d’habitacions individuals a petits apartaments que puguin donar més autonomia als seus usuaris i crear un model d’acompanyament innovador i de referència. Els apartaments són aproximadament d’uns 25 m² i es componen de dos espais. Per un costat la zona de cuina i sala d’estar, i per l’altre l’habitació amb bany. La construcció d’aquests nous apartaments es realitza amb una mirada sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
Algunes de les actuacions previstes seran la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta per la creació d’energia o la col·locació d’una gelosia a la façana Sud-oest per reduir la radiació solar a l’interior que, juntament amb una façana ben aïllada, s’aconseguirà que la temperatura interior sigui més estable.
Quines han estat les dificultats que us heu trobat?
I - Les dificultats més grans que hem anat trobant serien, per exemple, des de poder materialitzar una visió en un projecte actual, a l'obtenció de finançament per poder-lo dur a terme. El projecte s'està executant i materialitzant el 2024 i va començar a nivell d'obra el 2023, però neix com una visió i un somni a l'entitat el 2018. Una de les principals dificultats del projecte ha estat i és la captació de finançament per poder fer tota l'obra de reforma. Es tracta d'un projecte finançat a través de tres vies de finançament: fons europeus Next Generation, finançament propi i col·laboracions i aliances externes. Totes aquestes fonts de finançament han permès començar amb què considerem una primera fase de tota l'obra de reforma. Una altra dificultat lligada amb la necessitat de finançament és el manteniment econòmic del projecte a llarg termini, que requereix una estructura de costos necessaris perquè tingui vigència i generi un impacte positiu en les persones i l'entorn.
A quins reptes heu hagut de fer front?
A - Una vegada publicada la resolució definitiva, el primer repte de l’entitat va ser seleccionar les empreses que executarien les obres. A finals de juliol vàrem publicar el Plec de condicions i a inicis d’octubre s’adjudicava l’obra en dos lots separats; un per obra civil i l’altre per instal·lacions. Per la selecció d’empreses es van valorar aspectes com la planificació, l’oferta econòmica o el compromís de compliment del Pla de Recuperació, Transformació y Resiliència vinculat a la subvenció Next Generation. Un altre repte que tenim durant tot el període de construcció, és vetllar per una bona convivència entre les obres i el funcionament diari del centre. La zona d’obres està força separada de la resta d’espais, però hi ha zones de pas compartits i instal·lacions com la calefacció que tenen un sistema únic per tot l’edifici. A nivell d’obra, un dels primers imprevistos que vàrem trobar va estar relacionat amb l’estat actual de l’estructura. Segons cadastre l’edifici data del 1970 i, per tant, era probable que l’estructura estigues malmesa. Una vegada finalitzat l’enderroc es va detectar que era necessària la reparació d’alguns pilars i la creació d’una nova capa de compressió. Amb aquesta intervenció assegurem l'estabilitat i rigidesa de l’edifici.
El projecte requereix d’una important inversió pressupostària. Heu hagut de fer algun sacrifici destacat per una qüestió econòmica?
I - El projecte s'enquadra dins d'una subvenció gestionada pel departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, dins del marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), per la qual cosa es tracta d'un projecte molt regulat tant a nivell de normativa com de justificació econòmica. La subvenció rebuda representa un 50% del cost inicial que preveiem fer. Tenint en compte aquesta quantitat, a més de la resta de vies de finançament, hem hagut d'adaptar el projecte al finançament disponible, realitzant de moment una reforma d'aproximadament 1.600 metres quadrats, amb la visió positiva de fer més fases en el futur.
Què significa per a vosaltres formar part d’un projecte d’innovació social?
A - Poder destinar el nostre temps professional a un projecte que crea solucions innovadores per a problemàtiques socials actuals és molt motivador. Creiem en el projecte i esperem que aquesta fase sigui la primera de moltes, per aconseguir un projecte de referència en acompanyament persones sense llar.