El camí cap al Dret a l’habitatge continua sent un atzucac

Darrerament, s’ha estès la preocupació entre la ciutadania sobre l’accés a l’habitatge o la capacitat per mantenir-lo. Els mitjans de comunicació s’han fet ressò d’aquesta problemàtica estesa a una gran part de la població que té dificultats per trobar un habitatge adequat i assequible. Els preus mitjans del lloguer superen els 1.000 euros a Barcelona [1] i a altres municipis catalans [2] i els preus de les habitacions a les ciutats més tensades es troben al voltant de 600 euros [3].

El sensellarisme és un problema d’ordre públic que no para d’augmentar tal com recull la diagnosi de la Xarxa d’atenció a persones sense llar [4] o el Marc d’acció per l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025 [5], una problemàtica visible en els carrers de les nostres ciutats i invisible en habitatges insalubres i inadequats, massificats, en habitacions compartides, en habitacions d’hostals, en tendes de campanya o en naus ocupades.

Malauradament, les mesures per abordar el problema continuen sent insuficients tant en la disposició d’una estratègia global (com a política pública) a llarg termini i dotada d’un pressupost adequat o en el desplegament, tramitació o aprovació de Lleis dirigides a la eradicació del sensellarisme. En tenim exemples recents com el de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge [6] on no es regula o ho fa molt tímidament els preus del lloguer, els habitatges turístics o les mesures cap als grans tenidors… o la Proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i eradicar el sensellarisme [7] que, amb l’anunci d’eleccions anticipades a Catalunya el maig de 2024, ha quedat aturada la seva aprovació. Aquesta proposició de Llei pretén atorgar el dret subjectiu a un espai residencial digne a persones en situació de sense llar i així combatre el sensellarisme de carrer mentre no s’articulen o despleguen altres Lleis d’habitatge que garanteixin aquest Dret humà.

I així amb mesures tímides, aturades, insuficientment desplegades o poc valentes políticament és com el camí cap al Dret a l’habitatge continua sent un atzucac per a la majoria de la població i, especialment, per a la més vulnerable.

[1] https://habitatge.gencat.cat/ca/dades/indicadors_estadistiques/estadisti...

[2] https://habitatge.gencat.cat/ca/dades/indicadors_estadistiques/estadisti...

[3] https://www.totbarcelona.cat/economia/preu-compartir-habitacio-barcelona...

[4] https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius...

[5] https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/05plansactuac...

[6] https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/l/2023/05/24/12

[7] https://www.parlament.cat/document/bopc/247769417.pdf#page=7 [1] Ref.: OL ESP 1/2023. Segons el dret internacional dels drets humans, el dret a un habitatge adequat és un dret de tothom, del qual ha de gaudir tota persona humana, independentment de la seva ciutadania i subjecte al principi de no-discriminació

Aquest article ha estat publicat a Voluntaris.cat a data 24/04/2024