Dia de les persones sense llar
l dimarts 26 de novembre, i com ja és tradició, vam commemorar el Dia Internacional de les Persones en Situació de Sensellar a la Casa Orlandai.
Enguany va ser una jornada molt completa que va començar amb la inauguració de l’exposició col·lectiva “Visibles: l’art de la intempèrie, veus per fer front l’adversitat”, un recull de peces artístiques de diferents disciplines com la pintura, la fotografia o els collages fetes per persones que viuen o han viscut una situació de sensellarisme i que estan vinculades a entitats de la XAPSLL, la xarxa d’atenció a les persones sense llar de Barcelona. A l’exposició van participar persones vinculades de Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona i el centre d’acollida Assis, les dues entitats el barri que atenen a persones en situació de sense llar.
L’exposició, que s’havia mostrat prèviament al Centre Cultural Albareda i Torre Llobeta, és de gran interès per visibilitzar el talent de persones que sovint no tenen un espai on mostrar les seves capacitats i també per mostrar com se senten i com veuen el món que els envolta. Visibles estarà exposada a la Casa Orlandai fins el 16 de desembre.
Després de la inauguració, la jornada va continuar amb una taula rodona que sota el títol “De la precarització del mercat laboral als treballadors i treballadores pobres” va aprofundir sobre la precarització del mercat laboral i com afecta les persones en situació de sense llar i les estratègies que estan prenent les entitats per pal·liar la situació. La jornada es va poder seguir per twitter amb #AmbFeinaiSenseLlar.
A la taula van participar en Javi Prieto, Subdirector de l’Àrea d’Atenció a Persones de Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona; la Montserrat Alert, educadora social de la mateixa entitat; i Y.A persona atesa també a Sant Joan de Déu; també vam participar en Kike Fontán, educador social i tècnic responsable de l’àrea ocupacional d’Assís; Guillem Lacoma, enginyer agrònom membre de Verdtical i tutor del curs de formació laboral Assís Verd; i en Siscu, que havia realitzat el curs d’Asis Verd i que actualment disposa d’un contracte laboral.
En Javi Prieto va posar de manifest que la pobresa lligada a la feina assalariada és un problema que afecta a molts països europeus que s’ha convertit en una barrera difícil de superar. I va destacar el fet que el 38% de les persones que atenen a Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona tenen feina però no es poden permetre una vida autònoma. Dins de la problemàtica, va destacar que les dones accedeixen a feines més precàries que els homes i amb contractes més inestables. També va destacar que tenir una feina remunerada ja no és garantia de poder tenir unes condicions mínimes per gaudir d’una vida digna i autònoma. Amb tot, les feines precàries, els contractes inestables i la manca d’accés a un habitatge estan expulsant la gent deixant-la al carrer o en equipaments per a persones en situació de sense llar. Durant la seva exposició va mostrar diferents casos de persones que malgrat treballar no poden tenir una vida digna.
Per la seva part, la Montserrat Alert va presentar l'espai de suport laboral de l’entitat amb el que intenten que les persones tinguin una millora de feina que els hi aporti una situació de benestar; que accedeixin a una feina i que aquesta sigui digna. A més, explica com les prestacions econòmiques ajuden a desangoixar les persones i que es puguin centrar en l’obtenció de feines amb millors condicions.
En Y.A va explicar la seva experiència amb treballs precàries. Feines amb sous escassos i condicions inestables amb les que no poden subsistir però que alhora els impedeixen accedir a altres feines o formacions: horaris que canvien cada setmana, contractes amb temporalitat curta... I a més, va explicar la seva experiència quan treballava i vivia l carrer, una situació molt difícil de mantenir: rentar-se, guardar les pertinences... accions quotidianes que esdevenen un luxe.
D’altra banda, en Kike Fontán va explicar com a Assis treballen des de l’apoderament a les persones que atenen, ja que el treball precari està molt present i provoca estats de frustració en les persones. Fontán va destacar que no poden treballar des de la creació d'itineraris laborals com a tals, sinó, des de l’acompanyament en la definició d'un projecte vital que a més de l'ocupació, pugui contemplar altres necessitats o desitjos de la persona (com ara l'habitatge, el sentit a la utilitat, superació de resistències ...). A més, plantegen una intervenció en paral·lel entre l'emergència (habitatge, o necessitats personals bàsiques) i l'estratègia ocupacional per tal que la primera condicioni el mínim possible a la segona.
En Guillem Lacoma, com a tutor del curs de formació laboral Assís Verd, el curs prelaboral de jardineria i horticultura que treballa en fer itineraris formatius i vitals, va explicar que l’èmfasi del curs està en desenvolupar habilitats com guanyar autonomia, prendre decisions, agafar hàbits de treball, saber comunicar, aprendre a planificar-se les tasques, treballar en equip, saber escoltar, organitzar-se, i altres habilitats necessàries independentment del tipus de treball que es desenvolupi. L’objectiu és buscar el valor propi de cada persona i el posar-lo de relleu.
En Siscu va acabar la taula explicant la seva experiència com alumne dels cursos d'Assis Verd, que li han permès tenir una granja de cargols. Un cas que ens demostra que de la situació de sensellarisme es pot sortir, amb el suport de projectes que posen les persones al centre.
La jornada a la Casa Orlandai va acabar amb música per part de residents del Centre Residencial d’Inclusió Hort de la Vila, de Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona i l’Assis Band.