Georgina Iacob, exresident

Conversem amb la Georgina Iacob del seu pas pel CRI Creu dels Molers

La Georgina té 21 anys i fa un que va passar per una situació complicada en la que es va quedar sense un lloc on viure. Com moltes altres persones que es troben sense habitatge, va haver de recórrer a l’ajut d’una bona amiga per no dormir al carrer.

Fins que va complir els 18 anys la Georgina va viure a un centre de menors i en aquell moment va anar a un pis tutelat d’on la van fer fora per motius que no ens detalla. En aquest delicat moment va ser quan es va quedar sense un lloc on viure. Tot i així, gràcies al suport de la seva amiga i d’una treballadora social que “m’aportava l’ajuda per anar a un centre” , va tenir el suport necessari per buscar una solució i finalment accedir al centre residencial d’inclusió Creu dels Molers.

Aquí va començar una nova etapa i en 8 mesos va aconseguir estabilitzar la seva situació, trobar feina i viure pel seu compte.

Del seu pas per Creu de Molers reconeix que “m’he sentit acollida”. Aquí convivia amb 51 persones, però mantenint la intimitat que permeten les habitacions individuals, un dels trets característics del centre. La Georgina admet que es va sorprendre de “la gran quantitat de gent gran que hi havia... vaig pensar que no volia estar en aquesta situació als 40 ni als 50”. Aquesta revelació li va fer posar tots els seus recursos en marxa per poder sortir el més aviat possible de la situació en la que es trobava.

Reconeix que passar per aquesta difícil etapa és “una experiència que t’ajuda per no tornar a caure”. De la seva estada a Creu dels Molers destaca l’acompanyament que va rebre “quan estàs a un centre et marquen una mica: t’indiquen, et guien. I aquest fet a mi m’ha servit” i afegeix que també ella a nivell personal ha fet el possible per millora la situació “al cap i a la fi vas creixent per tu mateixa, pots tenir persones que et guiïn fins a cert punt. No les pots tenir tota la teva vida. Arriba un moment que prens tu el camí i vas sol. I ara vaig bé”.

Ens els mesos que va viure a l’equipament de Sant Joan de Déu “em llevava, esmorzava, anava al cole, després venia, quedava amb els meus amics i després tornava al centre. Com no podies entrar fins les 7 o les 8, havia de fer plans. Vaig fer un curs de dependenta, també per a mossa de magatzem”. La Georgina és una noia amb molta empenta i plans pel futur. Vol continuar estudiant, tot i que veu la dificultat que suposa viure sola, treballar i estudiar alhora. El seu pla és “aconseguir estalvis” per poder estudiar el que vulgui.

Li hem demanat que adreci un missatge a un jove que es trobi en la situació per la que ella va passar i el té clar “qui vol, pot!” i és positiva admetent que “per aprendre també has d’estar trista”.

La Georgina va finalitzar la seva estada al centre amb una feina estable com a cambrera que li permet pagar-se una habitació on viu de manera autònoma. Superat l’entrebanc té una vida com la de molts altres joves, segons reconeix ”molt bona. De rutina total. Treballant i de vegades quedo amb els meus amics”.